Les presons de dones a Barcelona

Cap�tol 969. Les presons com a espais de reclusi� i privaci� de llibertats, pensats per castigar i intentar redimir les persones condemnades, no van n�ixer amb la Il�lustraci�, com s'havia dit sovint, sin� que a l'Edat Mitjana ja en podem trobar els primers exemples, dominats per una f�rria moral cristiana. En el cas de les dones, pecat i delicte es posaven al mateix nivell, i el delicte d'adulteri nom�s les castigava a elles. A Barcelona, des de finals de l'�poca medieval es van habilitar espais de c�stig pensats espec�ficament per a aquelles dones que es consideraven perilloses, principalment perqu� no havien acceptat una primera reclusi�, la de la fam�lia i el matrimoni, en una societat que ni tan sols les considerava ciutadanes. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Sol Abej�n Olivera, llicenciada en Hist�ria per la UB, poeta i autora del llibre "Males fembres pecadores? Genealogia de la cultura del c�stig i les presons de dones a Barcelona".

Om Podcasten

Enric Calpena sempre et fa estar "En gu�rdia!". Trovadors medievals, les figures del crac del 29, passant per Cle�patra o Ovidi Montllor. Tots tenen cabuda al programa de divulgaci� hist�rica dels episodis claus de la hist�ria. Un programa guardonat amb el Premi R�dio Associaci� i el Premi �mnium Cultural. Diumenge, de 15 h a 16 h.